Història del desenvolupament i antecedents de FTTA

L'augment de les vendes de telèfons intel·ligents i una projectada triplicació de l'ús de dades mòbils entre el 2010 i el 2015 han impulsat l'ús de bandes de freqüència més altes, 2,1 GHz o 2,6 GHz, als sistemes UMTS i LTE. Les freqüències més altes redueixen la cobertura cel·lular, i els sistemes d'estacions base tradicionals que utilitzen cables corrugats coaxials per transmetre senyals d'alta-freqüència pateixen taxes de pèrdua d'energia de fins al 50%.

 

Després de la transició de la difusió analògica a la digital terrestre, es van alliberar bandes de baixa-freqüència per sota dels 800 MHz per a les comunicacions mòbils. L'Agència Federal de Xarxes Alemanya va subhastar aquest espectre a Deutsche Telekom, Vodafone i O2 per 4.400 milions d'euros. Els nous propietaris estaven obligats a proporcionar cobertura en zones on encara no hi havia internet de banda ampla disponible, i posteriorment es va iniciar la construcció de xarxes 4G.

 

Els sistemes de ràdio remots (RTS) poden reduir els costos operatius, mentre que la tecnologia FTTA permet una instal·lació de xarxa innovadora i flexible. L'RTS redueix el consum d'energia de la xarxa entre un 25% i un 50%, utilitza fibra òptica per transmetre dades entre RRH i estacions base sense pèrdua de senyal a distàncies de fins a 20 quilòmetres, permet que les estacions base estiguin centralitzades en sales d'equips de comunicacions de baix cost i permet una planificació de la xarxa més flexible i modular.